.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

« la teva fe t’ha salvat»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre de Jeremies

Això diu el Senyor:
«Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Israel!
Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo soc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.»

Jr 31,7-9

Salm Responsorial

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un somni, 
la nostra boca s’omplí d’alegria, 
de crits i de rialles.   R

Els altres pobles es deien: 
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.» 
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,

amb quin goig ho celebrem! R

Renoveu la nostra vida, Senyor, 
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb. 
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R

Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria, 
duent a coll les seves garbes.  R

Sl 125,1-2ab, 2cd-3, 4-5, 6 (R.:3)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses.
Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.
Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.»
I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»

He 5,1-6

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu.
Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi.»
Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús.
Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Ves, la teva fe t’ha salvat.»
A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

Mc 10,46-52

"Rabuni, feu que hi vegi"

Les paraules d’avui de l’Evangeli són d’alegria: un home cec hi veu i segueix Jesús. Però Jesús subratlla la seva fe: Ves, la teva fe t’ha salvat. Tot comença sortint Jesús de Jericó; el cec, quan sent a dir que passa Jesús manifesta la seva fe: Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi. Més enllà del significat concret de «Fill de David» les seves paraules mostren la seva fe en Jesús i en la possibilitat de ser curat. Però fixem-nos en la gent: Tothom el renyava per fer-lo callar. Molesten els seus crits però els qui acompanyen Jesús hi veuen i no es posen en la pell del cec. Són, som, tan egoistes que només pensem en nosaltres, no en els germans necessitats. Però la seva fe es tan gran que ell cridava encara més. I Jesús, sí, Jesús s’atura i diu: Crideu-lo. I ara sí, tots es fixen en el cec: Anima’t i vine que et crida. L’actitud de Jesús fa canviar la de la gent. Només queda ja la resposta a la pregunta de Jesús: Què vols que et faci? Ens imaginem el cec cridant amb totes les forces: Rabuni, feu que hi vegi. I el resultat ja sabem: A l’instant hi veié. I es converteix en un seguidor. La seva fe no s’esgota en el miracle; vol seguir-lo i escoltar-lo, vol ser deixeble seu.
En ell es fa realitat el que deia Jeremies: Crideu d’alegria, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble. Tots hi seran, cecs, coixos... Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Ens podem imaginar l’enorme alegria del cec, en poder veure-hi. La carta als hebreus recorda que els grans sacerdots com experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses han de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error. Si tots nosaltres fóssim conscients de les nostres febleses estaríem més atents a les necessitats dels germans. Per això ens cal la fe del cec Bar-Timeu. Demanem al Senyor que ens obri els ulls per a veure-hi també nosaltres i per a veure les necessitats de les persones que hi al nostre costat, per a no passar de llarg sense fer-los-hi cas i per a ajudar-los en la seva curació i a seguir amb alegria el Crist.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES